La violència filio-parental fa referència a situacions en què els fills o filles exerceixen conductes agressives, de control o de maltractament cap als seus progenitors o figures cuidadores.
Aquestes conductes poden ser de tipus físic, verbal, psicològic o econòmic, i solen generar un alt nivell de tensió i patiment dins del nucli familiar.
Aquest tipus de violència és un fenomen complex i multifactorial, que no es pot reduir a una única causa. Sovint està relacionat amb dificultats emocionals, problemes de regulació de la conducta, conflictes familiars prolongats, manca d’habilitats de comunicació o situacions de crisi dins del sistema familiar.Com es manifesta i impacte en la família
La violència filio-parental pot aparèixer de manera progressiva o sobtada. Es pot manifestar a través d’insults, amenaces, actituds desafiants, control del nucli familiar o, en casos més greus, agressions físiques o destrucció d’objectes.
Aquestes situacions solen generar un alt nivell d’estrès familiar, amb sentiments de por, impotència, culpa i confusió. Els pares o cuidadors poden sentir-se desbordats, sense eines per gestionar la situació i amb dificultats per establir límits clars i consistents.
A nivell emocional, també pot afectar la relació entre tots els membres de la família, provocant distanciament, conflictes continus i un deteriorament de la convivència.
Enfocament terapèutic i intervenció
Intervenció familiar per millorar la comunicació, establir límits i restablir la convivència
La intervenció en violència filio-parental es basa en un enfocament sistèmic i integral, que implica treballar amb tots els membres de la família per entendre les dinàmiques que estan mantenint el conflicte.
En teràpia es treballa la millora de la comunicació, l’establiment de límits clars i coherents, la gestió emocional i el desenvolupament d’habilitats per resoldre conflictes de manera més saludable. També es busca comprendre les necessitats emocionals que poden estar a la base d’aquestes conductes.